"Fotografiar es colocar la cabeza, el ojo y el corazón en un mismo eje". (Henry Cartier-Bresson)
difícl.....almenys per mi que sóc novata
en el món de la fotografia. Però totalment d'acord amb Cartier Bresson. Aquesta és una de la finalitat que busco. Tan de bo poder-la aconseguir.
Una imagen vale más que mil palabras (en este caso con más razón, que el ingles no es lo mio). Feliz san corte-ingles para quien lo celebre (que ya tiene bastante desgracia con eso.)
Hola Piedra!!! gracias por pasarte otra vez por el blog!!, hubiera tenido que poner debajo la traducción, es lo típico, "consume, obedece, cállate, ten miedo, no preguntes, pienses... yo prefiero ir contracorriente". No me gustan estos días impuestos por no sé quien, ... todas las ideas que nos venden y todo lo que tenemos que hacer. He tenido ganas de hacer algo, y me ha salido esto... Un abrazo!! y gracias por comentar!.
A nadie le gusta que le impongan nada, pero si el amor es latente día a día, porqué no elegir uno para celebrarlo? Pienso que con la edad voy recuperando la calma... Me encanta tu trabajo, lo sabes...uy...y hoy me salió en castellano, jajajajaja... BESOS!
Hola Nano, gracias, por tu comentario y pasarte por aquí otra vez!. Un saludo y pásate cuando tengas ganas! serás bienvenido!.
Hola Remei, la veritat és que no passa res que m'escriguis amb català o castellà o amb anglès o com millor t'expressis, no tinc cap problema en qüestió d'idiomes, i si no entenc algo doncs ho tradueixo al sant google... :) Per altra banda, presisament a mi m'ha passat al contrari, donat que la vida i úlitmament encara sembla que volen saltar sobre nosaltres cada día , venent-nos una vida a la que molts no poden arribar imposant les seves lleis i creant necessitats innecesaries, jo tinc esperit de contradicció. També he après al llarg de la meva malaltia que no cal triar un día a l'any per celebrar que estimes al teu home, als teus fills, al teu nebot, al teu avi, al etc,... que al final tot és un gran montatge per engreixar cada día més als empresaris i fer més calaix cap als bancs i donar la raó als polítics... etc... si tinc alguna cosa per celebrar, ho faig el dia que em vingui de gust, no cap dia imposat i no em cal comprar res, si vull, amb una paraula o un gest amable a la persona que estimo li puc transmetre igual el que sento. He après que la vida a vegades és massa curta com esperar el dia imposat per fer la gran parafarnalia, ... bé, jo penso aixi i no vull ofendre a ningú que li agradi celebrar aquestes coses,però a mi no m'agrada. Crec que és una manera més de manipular-nos, així com Sant Jordi,... si tinc ganes de comprar un llibre al meu home li compro o ens en comprem durant l'any, no esperem a fer la compra de tot un any aquest dia.... i les roses collides d'un jardí són tan especials com les comprades a una paradeta i amb això totes les coses que cada dia van afegint a la bossa de la nostra compra. M'hi nego!. Ja et dic respecto el que vulgui fer la gent, cadascú és lliure de fer el que vulgui i el que senti, simplement a mi m'ha vingut de gust fer aquest montatge on crec que s'esqueia el dia i a la època en què vivim. Només això.
Gràcies per comentar com sempre, i donar-me el teu punt de vista. Un petonet.
5 comentarios:
Una imagen vale más que mil palabras (en este caso con más razón, que el ingles no es lo mio).
Feliz san corte-ingles para quien lo celebre (que ya tiene bastante desgracia con eso.)
Hola Piedra!!! gracias por pasarte otra vez por el blog!!, hubiera tenido que poner debajo la traducción, es lo típico, "consume, obedece, cállate, ten miedo, no preguntes, pienses... yo prefiero ir contracorriente". No me gustan estos días impuestos por no sé quien, ... todas las ideas que nos venden y todo lo que tenemos que hacer. He tenido ganas de hacer algo, y me ha salido esto... Un abrazo!! y gracias por comentar!.
Totalmente de acuerdo contigo...
A nadie le gusta que le impongan nada, pero si el amor es latente día a día, porqué no elegir uno para celebrarlo?
Pienso que con la edad voy recuperando la calma...
Me encanta tu trabajo, lo sabes...uy...y hoy me salió en castellano, jajajajaja...
BESOS!
Hola Nano, gracias, por tu comentario y pasarte por aquí otra vez!. Un saludo y pásate cuando tengas ganas! serás bienvenido!.
Hola Remei, la veritat és que no passa res que m'escriguis amb català o castellà o amb anglès o com millor t'expressis, no tinc cap problema en qüestió d'idiomes, i si no entenc algo doncs ho tradueixo al sant google... :) Per altra banda, presisament a mi m'ha passat al contrari, donat que la vida i úlitmament encara sembla que volen saltar sobre nosaltres cada día , venent-nos una vida a la que molts no poden arribar imposant les seves lleis i creant necessitats innecesaries, jo tinc esperit de contradicció. També he après al llarg de la meva malaltia que no cal triar un día a l'any per celebrar que estimes al teu home, als teus fills, al teu nebot, al teu avi, al etc,... que al final tot és un gran montatge per engreixar cada día més als empresaris i fer més calaix cap als bancs i donar la raó als polítics... etc... si tinc alguna cosa per celebrar, ho faig el dia que em vingui de gust, no cap dia imposat i no em cal comprar res, si vull, amb una paraula o un gest amable a la persona que estimo li puc transmetre igual el que sento. He après que la vida a vegades és massa curta com esperar el dia imposat per fer la gran parafarnalia, ... bé, jo penso aixi i no vull ofendre a ningú que li agradi celebrar aquestes coses,però a mi no m'agrada. Crec que és una manera més de manipular-nos, així com Sant Jordi,... si tinc ganes de comprar un llibre al meu home li compro o ens en comprem durant l'any, no esperem a fer la compra de tot un any aquest dia.... i les roses collides d'un jardí són tan especials com les comprades a una paradeta i amb això totes les coses que cada dia van afegint a la bossa de la nostra compra. M'hi nego!. Ja et dic respecto el que vulgui fer la gent, cadascú és lliure de fer el que vulgui i el que senti, simplement a mi m'ha vingut de gust fer aquest montatge on crec que s'esqueia el dia i a la època en què vivim. Només això.
Gràcies per comentar com sempre, i donar-me el teu punt de vista. Un petonet.
Publicar un comentario