"Fotografiar es colocar la cabeza, el ojo y el corazón en un mismo eje". (Henry Cartier-Bresson)
difícl.....almenys per mi que sóc novata
en el món de la fotografia. Però totalment d'acord amb Cartier Bresson. Aquesta és una de la finalitat que busco. Tan de bo poder-la aconseguir.
jueves, 9 de febrero de 2012
Oh!Noooo....you again!!!!...... I was only studying a little bit
Creo que no le hacen falta las gafas, o es de los que miran por arriba..... Muy buena. me ha encantado este toque de humor,, que bien hace falta. Saludos.-
Hola Enrique, sí que es de los que mira por encima, al pobre perro lo tengo agobiado con tanta foto por eso me mira con esa cara, la de veces que le han resvalado las gafas al pobre.... suerte que al suelo he metido mantas.... :) y si he hecho algo divertido o almenos a mi me hace gracia y me río cuando la veo esta foto. Luego le he dado un montón de galletas al pobre que si no le da algo... :) un abrazo!
Hola Antoni, gràcies, tot i que ja és vellet si continua amb la mateixa persistència el farem "cum laude" :) Salutacions també i gràcies per comentar.
... Carai amb el Pomposín! Pelut com és i blanc, només li faltaven les ulleres per semblar un "gos sabi"... em recorda al abuelo-sabio de "ésrase una veez el hombre" ;-). M'ha fet gràcia, molt xula! Una abraçada!
Quina tendresa...i pensar que els volem tant...jo no podría viure sense el meu...i també li vaig posar ulleres!!! La foto boníssima!!! Mil besos amiga.
Araaaa!!! Per fi s'ha obert el teu cuadre de comentaris, fa dies que tracto de obrirlo i no ho aconseguia... Les fotos del post "on anirem a parar" em semblen collonudes, reflexen una realitat que és present a tot arreu. Han aconseguit acabar amb les clases alta, mitja i baixa, per convertiro amb acreedors, deutors i miserables. La foto de gosset es genial, plena de tendressa i sentit de l'humor. Gracies per el que expreses, com ho expreses i per la teva sinceritat. Petonets
Hola Ramonet!!!... quina ilu de veure't per aquí!!!, gràcies maco, sí el matildin!!! pobret, la paciència que té amb mi aquesta bestioleta que me la menjaria a petons. :) Ahir estava animada, ... i com a classe estan fent retrats i per aqui casa m'havia de florir pues vaig pensar en fer algo divertit, ja en porta unes quantes sessions el pobrissó, tot i que després ja s'ho cobra.... un munt de galetetes i arrumacos. :) Gràcies per escriure aquí bonic!. Muas.
Hola Marta, doncs sí pobret, bueno de pobret no en té gran cosa que està molt mimat, però com és vellet, té 12 anyets, doncs el temps que li quedi vull que sigui el més feliç que pugui i deixar-li fer tot el que li vingui de gust... bueno tot no, hi ha uns límits, però el tinc com si fos un fillet. Es molt bonaxo, ho aguanta tot i molt manso. Pensa que quan anem pel carrer hi ha canalla que el vé a tocar i li acaben estirant el pèl o acariciant-lo més fort de lo normal amb palmadetes més estil bofetada que no pas una altra cosa i ell enlloc de rebotar-se s'asenta a terra, se li cauen les orelles pel clatell i com a molt intenta escapar-se donant tombs al meu voltant com volguent-me dir "rescata'm"... és molt molt bonet. I per altra banda doncs sí, el vaig retratant bastant sovint.... :) gracies pel comentari i bon fi de setmana Marta. Petonets.
Gracias Gelu, la verdad es que se deja hacer de todo y no se queja como máximo te mira mal... :) saludos!
Hola Remei, i tan que s'arriben a estimar!!! jo amb bogeria, tan a ell com el que tenim al poble, fa poquet se'ns va morir el més gran el dia de la festa major, i com era un gos molt independent, vam dir que se n'havia anat de juerga per no tornar, va triar un bon dia, però se'l troba moltíssim a faltar. I aquest és tan carinyós també... no vull ni pensar que és grandet ja.... me l'estimo massa i li tinc molt carinyo!!. Moltíssimes hores junts. Un petó enorme i espero que tot vagi bé!!.
Hola Víctor, doncs la idea de les fotos secuenciades sí que era exactament tal i com has dit! i la del gosset, doncs ahir estava animada i contenta i vaig voler canviar una mica i compartir aquest retratillo del Kissin que m'acompanya a totes hores! I gràcies a tu també Víctor i per entrar al blog i deixar comentaris!S'agraeix molt!. Petonets i cuida't!
Un perro en casa termina por ser un modelo que lo tenemos disponible a cualquier hora. Además se los libros son parte de la escena, mejor que mejor. Un abrazo
Hola Jan... pues sí, al pobrecito lo tengo un poco aburrido conmigo pero luego tiene siempre su recompensa! :) Gracias por pasarte por aquí y dejar el comentario. Un abrazo.
Gràcies Mildred! :) Un abrazo.
Hola tateta, .. m'agrada veure't per aquí!!! el mèrit el té ell que va aguantar com un bon samarità que és tot pacient mentres li anaven relliscant les ulleres.... pobret. Però tenia de fer-li una foto diferent. Un bessito gegant preciosa.
Thanks Fotokarusellen, I was I was long time trying to portray it.... at the end I could.... :) a hug!
18 comentarios:
Creo que no le hacen falta las gafas, o es de los que miran por arriba.....
Muy buena. me ha encantado este toque de humor,, que bien hace falta.
Saludos.-
M'agrada molt la composició...!!!
D'aqui a poc...a la Universitat..!!
Salutacións.
Hola Enrique, sí que es de los que mira por encima, al pobre perro lo tengo agobiado con tanta foto por eso me mira con esa cara, la de veces que le han resvalado las gafas al pobre.... suerte que al suelo he metido mantas.... :) y si he hecho algo divertido o almenos a mi me hace gracia y me río cuando la veo esta foto. Luego le he dado un montón de galletas al pobre que si no le da algo... :) un abrazo!
Hola Antoni, gràcies, tot i que ja és vellet si continua amb la mateixa persistència el farem "cum laude" :) Salutacions també i gràcies per comentar.
... Carai amb el Pomposín! Pelut com és i blanc, només li faltaven les ulleres per semblar un "gos sabi"... em recorda al abuelo-sabio de "ésrase una veez el hombre" ;-). M'ha fet gràcia, molt xula!
Una abraçada!
Molt graciosa i que bé es pòrta no?? o almenys ho sembla!! Salutacions
Mas list@ que ningun@...
Preciosa instantanea.
Gelu.
Quina tendresa...i pensar que els volem tant...jo no podría viure sense el meu...i també li vaig posar ulleres!!!
La foto boníssima!!!
Mil besos amiga.
Araaaa!!! Per fi s'ha obert el teu cuadre de comentaris, fa dies que tracto de obrirlo i no ho aconseguia...
Les fotos del post "on anirem a parar" em semblen collonudes, reflexen una realitat que és present a tot arreu. Han aconseguit acabar amb les clases alta, mitja i baixa, per convertiro amb acreedors, deutors i miserables. La foto de gosset es genial, plena de tendressa i sentit de l'humor.
Gracies per el que expreses, com ho expreses i per la teva sinceritat.
Petonets
Hola Ramonet!!!... quina ilu de veure't per aquí!!!, gràcies maco, sí el matildin!!! pobret, la paciència que té amb mi aquesta bestioleta que me la menjaria a petons. :) Ahir estava animada, ... i com a classe estan fent retrats i per aqui casa m'havia de florir pues vaig pensar en fer algo divertit, ja en porta unes quantes sessions el pobrissó, tot i que després ja s'ho cobra.... un munt de galetetes i arrumacos. :) Gràcies per escriure aquí bonic!. Muas.
Hola Marta, doncs sí pobret, bueno de pobret no en té gran cosa que està molt mimat, però com és vellet, té 12 anyets, doncs el temps que li quedi vull que sigui el més feliç que pugui i deixar-li fer tot el que li vingui de gust... bueno tot no, hi ha uns límits, però el tinc com si fos un fillet. Es molt bonaxo, ho aguanta tot i molt manso. Pensa que quan anem pel carrer hi ha canalla que el vé a tocar i li acaben estirant el pèl o acariciant-lo més fort de lo normal amb palmadetes més estil bofetada que no pas una altra cosa i ell enlloc de rebotar-se s'asenta a terra, se li cauen les orelles pel clatell i com a molt intenta escapar-se donant tombs al meu voltant com volguent-me dir "rescata'm"... és molt molt bonet. I per altra banda doncs sí, el vaig retratant bastant sovint.... :) gracies pel comentari i bon fi de setmana Marta. Petonets.
Gracias Gelu, la verdad es que se deja hacer de todo y no se queja como máximo te mira mal... :) saludos!
Hola Remei, i tan que s'arriben a estimar!!! jo amb bogeria, tan a ell com el que tenim al poble, fa poquet se'ns va morir el més gran el dia de la festa major, i com era un gos molt independent, vam dir que se n'havia anat de juerga per no tornar, va triar un bon dia, però se'l troba moltíssim a faltar. I aquest és tan carinyós també... no vull ni pensar que és grandet ja.... me l'estimo massa i li tinc molt carinyo!!. Moltíssimes hores junts. Un petó enorme i espero que tot vagi bé!!.
Hola Víctor, doncs la idea de les fotos secuenciades sí que era exactament tal i com has dit! i la del gosset, doncs ahir estava animada i contenta i vaig voler canviar una mica i compartir aquest retratillo del Kissin que m'acompanya a totes hores! I gràcies a tu també Víctor i per entrar al blog i deixar comentaris!S'agraeix molt!. Petonets i cuida't!
Un perro en casa termina por ser un modelo que lo tenemos disponible a cualquier hora. Además se los libros son parte de la escena, mejor que mejor.
Un abrazo
He he he he he! Excellent!
Qué maco que és el pompo i està super graciòs!és una foto xulíssima!!!!ets una crack tata, petonets!
Pupi
Brilliat. A great shot.
Hola Jan... pues sí, al pobrecito lo tengo un poco aburrido conmigo pero luego tiene siempre su recompensa! :) Gracias por pasarte por aquí y dejar el comentario. Un abrazo.
Gràcies Mildred! :) Un abrazo.
Hola tateta, .. m'agrada veure't per aquí!!! el mèrit el té ell que va aguantar com un bon samarità que és tot pacient mentres li anaven relliscant les ulleres.... pobret. Però tenia de fer-li una foto diferent. Un bessito gegant preciosa.
Thanks Fotokarusellen, I was I was long time trying to portray it.... at the end I could.... :) a hug!
Brilliant !
Hola Dolors, me gusta esta imagen del perrito con sus gafas, un buen B&N.
Saludos.
Hi foto+grafie!, thanks for the comment!!. This is my sweety dog! :) greatings!.
Hola Fifo!, gracias, se ganó un buen almuerzo! un abrazo y gracias por dejar el comentario!.
Excellent !
Pierre
Publicar un comentario