"Fotografiar es colocar la cabeza, el ojo y el corazón en un mismo eje". (Henry Cartier-Bresson) difícl.....almenys per mi que sóc novata en el món de la fotografia. Però totalment d'acord amb Cartier Bresson. Aquesta és una de la finalitat que busco. Tan de bo poder-la aconseguir.
sábado, 17 de noviembre de 2012
Currant/ currando/ Working (Part 1)
Bueno, diem que el vaig enganxar en un moment de relax com necessita tothom.... Feliç cap de setmana i perdoneu que no tinc temps per poder contestar els vostres missatges ni de ficar-me als blogs. Igualment gràcies.
Bueno, digamos que lo pillé en un momento de relax cómo necessitamos todos.... feliz fin de semana y perdonad que no tenga tiempo para poder contestar vuestros mensajes ni de ponerme en los blogs. Igualmente grácias por seguir ahí.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
11 comentarios:
¡Pero que haces loca, que no se entere el gobierno que aun hay dos personas trabajando!
;)
Cette photo me rappelle l'histoire du peintre qui dit à son compagnon qui peint le plafond:
-accroche-toi au pinceau, j’enlève l'échelle!
Gente de la calle que vive el momento sin más que la resignación y el buen gusto por la vida dura que les ha tocado vivir.
Un abrazo
Ets una reportera estupenda. El teu estil, es que va mes per la todo reprtatge o de carrer, que per la foto atrtística?
Sigui com sigui ets bona i pròu.
t'escriuré mes llarg. Petons
Avuí en dia tindre un treball és una loteria amiga!
Bona foto...i descansa tot el que pugues amiga!
Abraçades!!!
Pero ¿El de abajo no debería de estar sujetando la escalera? Vaya, descanso sí...pero no a costa de la seguridad y bienestar de los demás (¿Te suena?)
jaja!
Besos,
Dolors, aquí falta uno...-No es. Uno trabajando y dos mirando...ah claro el que está mirando ahora soy yo.
Muy bien captado el momento.
saludos.-
Me encanta la frescura de la toma de esta y cada una de existenten en tu blog.
Exitos.
Me quedo por acá , con tu permiso.
Un saludo.
Hola a todos, Gracias por vuestros comentarios, me han hecho gracia algunas cosas que me habeis dicho, la verdad es que fui un poco malita, esperando el momento en que el señor dejara de aguantar la escalera o hacer caso del que estaba arriba... y lo pillé. :) A ver si por mi culpa lo va a ver el empresario y al señor lo hechan, ... es una foto pillada en un momento dado... tenía que mirar un poco la gente que pasaba por la calle....
MOntse gràcies pel comentari, em va fer gracia el senyor qeu vaig esperar fotografiar en un moment que estés descansant i que va deixar al noi que estaba a l'escala treballant solet... necessitava descansar un moment, després va tornar a la feina, no sigui que per la meva culpa ho vegi l'empresari i el fotin al carrer amb els temps que corren!!
Molts petonets per tots/ muchos besos a todos.
Por cierto, Gracias Cesar por quedarte por aquí y dejar tu comentario y opinión de las fotos del blog!!! que me he dejado de dejarte el comentario!. Bienvenido al blog y pasate cuando quieras! un abrazo!
Il y a un long chemin entre celui qui est au bas de l'échelle, et celui qui domine !
Cherchez l'erreur.
Tes photos sont toujours aussi pertinentes et réussies, Reig.
Amicalement.
Roger
Publicar un comentario