sábado, 8 de septiembre de 2012

el que ens falta avui en dia, un somriure/ lo que nos falta hoy en día, una sonrisa



Avui en dia ens falta somriure molt, i aquest nen em va regalar el seu somriure, aquell dia me'l va arreglar. No em trobava bé i estava sentada descansant i va venir per preguntar-me si em passava alguna cosa. Després de parlar una estona em va demanar per tirar-li una foto, i així que ho vaig fer, després no em volia deixar marxar cap a casa. Vam quedar que ja ens tornaríem a veure pel carrer i jugariem. Bon fi de setmana per tothom.

Hoy en día nos falta sonreir mucho más y este niño me regaló su sonrisa. Aquel día me lo arregló. No me encontraba bien y estaba sentada descansando y vino hacia mi para preguntarme si me pasaba alguna cosa. Luego después de hablar un rato con él me pidió que le hiciera una foto y me regaló esta preciosa sonrisa. No quería que me fuera a mi casa y me pidió que jugara más con él. aunque me despedi dijéndole que si nos volvíamos a encontrar jugaríamos un rato. Feliz fin de semana a todos.

11 comentarios:

krispo dijo...

Hola Dolors, dicen que una sonrisa cuesta menos que la electricidad y da más luz...pero a veces se nos olvida. Saludos

Anónimo dijo...

Un angelito negro, como los de Machín :-)

Preciosa criatura.

Abrazotes

Noemí

Anónimo dijo...

:))
Wishing you best!!
Big Hug :)

Anónimo dijo...

Aquest somriure és el millor regal del món...

La teva visita al blog m'ha emocionat, només vull que et trobes be i que no et preocupes pels bloguers, la vida és imprevisible, i una sorpresa com la teua, la de trobar-te a casa ja és prou per mi.

Descansa tot el que pugues, fes fotos, o no...publica, o no...passa per veure el amics, o no...

Només busca la teva felicitat amiga.

T'estime molt Dolors.

Abraçades amiga.

Piedra dijo...

Lo que decía mi madre: "el perro y el niño, donde ve cariño" ;)
Es bueno, casi imprescindible, poder apreciar y disfrutar los pequeños detalles del día día.

luis dijo...

Una sonrisa que abre las puertas a la esperanza y a la vida.
Un abrazo

ANRAFERA dijo...

Con la fácil que es y cuanto nos cuesta!
Esta estupenda toma lo refleja y transmite muy bien, gracias Dolors pues nada mas verla me ha hecho sonreir.
Saludos y buena semana.
Ramón

Carlos Pérez dijo...

Maravillosa foto. Para mirarla todos los días
Un abrazo

Anónimo dijo...

La màgia del petits... tot és tan simple que no deixa de sorprendre'ns als grans... i això no té preu. Es preocupa per tu, xerreu, et regala el somriure i vol que hi tornis un dia a jugar... Et va canviar el dia en un tres i no res... quin mag més bo! I sense cobrar entrada!
Una abraçada

Dolors Reig Vilarrubla dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i deixar el que penseu en el blog. Una abraçada-

Muchas gracias a todos por vuestros comentarios y dejar en el blog lo que pensais. Un abrazo.

Anònim, el teu comentari m'ha tocat la fibreta, doncs sí, aquell dia em va animar veure que un nen que no em coneixia de res s'atansés a mi estant sentada amb la càmara als dits però reposant. No va parar de donar tombs al meu voltant i anar xarrant com si ens coneguéssim desde sempre. Doncs sí, a una anònima com jo em va donar amb pocs segons una il.lusió perduda, i tan que va ser un mag!, a vegades em pregunto el perquè es va atansar a mi amb tanta gent que hi havia a la plaça, .... com dius tu, és el que té la màgia dels petits que tan trobo a faltar al meu voltant. Una abraçada i tot i que no sé qui ets gràcies per escriure.

Marta bernadets dijo...

I pensar que és tan fàcil, la millor medicina!! Magnífic regal Dolors!! Una imatge preciosa!! petons