martes, 22 de mayo de 2012

This Kills (sequence 1)


Fent el meu primer bodegó del curs. Aquesta és la primera, aniré penjant les altres a mesura que les pugui anar arreglant. Gràcies Nati l Josep Anton per donar un cop de mà i per ajudar a no deixar-ho tot fet un cromo :)   i bé, a que en quedés un record amb el reportatge que vau fer mentre feia les fotos. (per cert, ja me'l passareu!)

Petons per tots i bon dimarts.

Haciendo mi primer bodegón esta es la primera foto, iré colgando las otras a  medida las vaya arreglando. Grácias Nati i Josep Anton por darme una manita y por ayudarme a no dejarlo todo hecho un cromo :) y bien, a que quedase un recuerdo con el reportage que me hicisteis mientras tiraba las fotos. (por cierto, ya me las pasareis!).

Besos para todos y buen martes.

My first still life. This is the first pic. I hang others when I finish the process. Thanks Nati and Josep Anton to do a reportage while I was doing the pics.

Kisses and I wish you have a good Tuesday!.

17 comentarios:

luis dijo...

Dolors, realmente impactante.
Muy buena.
Abrazos

Dolors Reig Vilarrubla dijo...

Gracias Luís, qué rápido has contestado!. Colgaré más porque tengo en diferentes versiones, pero he estado rato arreglandola así que lo haré poquito a poco. Un abrazo y me paso luego por vuestros blogs.

Urgell dijo...

Dura... Però molt bona!! Ets una artista

nati dijo...

Valió la pena, las horas de trabajo, genial.Un abrazo y hasta esta tarde

Marta bernadets dijo...

Quina passada de bodegón, m´ encanta Dolors, és super-impactant!! Felicitats, petons!!

Dolors Reig Vilarrubla dijo...

Hola Urgelleta, m'alegro de veure't per aquí!!, tenia ganes de fer algo així, ... és una manera de desfogar-me. La vaig tirar amb diferents estris clavats, ... a mesura les vagi tenint les aniré penjant. Espero que estiguis molt rebé, tu i tos tres junts! petonets i gràcies per escriure aquí al blog guapa.

Hola Nati.... ahir al arribar a casa no podia menjar que tenia la panxa un pelin remoguda de tan tocar cor i sang....:) m'ho vaig passar molt bé, llàstima que no tinguéssim més temps per arreglar millor les llums i que el cor casi no se'ns desfés amb la calor dels focos... :) fins aquesta tarda guapa. (per cert, m'he menjat els crusantets, gràcies bonica!)

Hola Marta, gràcies pel teu comentari, la intenció del bodegó ja era que impactés una mica, de fet fins i tot quan vaig veure lo gros que era el cor em va fer cosa a mi.... ja no et dic de manipular-lo i per fer-lo aguantar. Va estar molt bé, llàstima que amb lo de la il.luminació fallo bastant però casi no hi he jugat,serà qüestió de més horetes practicant estudi!. Una abraçada.

Anónimo dijo...

Gripping image!
Well done!

ANRAFERA dijo...

Creativo bodegón...y reflexivo!
Enhorabuena.
Saludos.
Ramón

Ricardo M. dijo...

¡Buf! para ser el primer bodegón...empiezas fuerte ;-)
Un saludín para esas tierras.

Dolors Reig Vilarrubla dijo...

Hello Dennis, thanks for the comment, I did yesterday in class. I wanted to do this pic. I can express myself in it. A big hug!

Hola Ramón, gracias por tu comentario, cómo he dicho antes tenía ganas de hacer esta foto, es una manera de transmitir cómo me siento a veces, y con estos bodegones te lo puedes permitir aunque el tema de iluminaciones reconozco que es muy complicado!. Un abrazo.

Hola Ricardo, gràcias por pasarte otra vez por el blog y dejar el comentario, me apetecía hacer algo así, quería un bodegón diferente y con algo que pudiera expresar cómo me siento a veces o se pueden identificar algunas personas al ver esta imagen. Este año ya no hay más bodegones.... pero bueno, ya montaré algo porque me gusta este tipo de foto también.

Un saludo también para ti y gracias por volver a pasarte.

Pierre BOYER dijo...

Great !
Best regards...

Pierre

Dolors Reig Vilarrubla dijo...

Gracias Pierre!. Un abrazo y feliz semana!

Anónimo dijo...

Genial Dolos hasta la tarde .Un abrazo

fotounmonografic dijo...

estàs feta una artista Dolors!

Laura. M dijo...

De impacto!!.Así lo tenemos algunas veces...dolorido.
Un beso.

Alfredo Oliva dijo...

ufff, desde luego has conseguido una imagen impactante.
Un abrazo

Dolors Reig Vilarrubla dijo...

gràcies Josep, sense la vostra ajuda crec que no hagués pogut tirar la foto que m'hagués fet mal entre tanta sang i tan muntatge. M'ho vaig passar genial. Moltíssims petonets.

La de fotounmonografic no sé qui es!! fica'm el nom la pròxima vegada que no em surt!!!. Moltissims petonets igualment i ja em diràs qui ets a classe. Muas.

Hola Laura, sí, es un poco cómo me siento a veces y con este bodegon pude expresar cómo duele a veces mi corazón y supongo que muchas otras personas que sufren por alguna cosa. Un abrazo.

gracias Alfredo. Tenía la idea a la cabeza y era la mejor forma que tenía por expresar lo que a veces siento. Muchas gracias por tu comentario. Un fuerte abrazo y me paso por tu blog.