lunes, 14 de mayo de 2012

Restes de festa major/ restos de fiesta mayor / Remains of the major holiday

En aquests dies de festa, la gent sol perdre o oblidar-se de moltes coses que després queden pels carrers de la ciutat. Aquí una petita mostra.

En estos dias de fiesta, la gente suele perder u olvidarse de muchas coses que después quedan por las calles de la ciudad. Aquí una pequeña muestra.

In these holidays, the people are in the habit of losing or forgetting many things, then  you can see it   for the streets of the city. Here a small sample.


9 comentarios:

Ramon dijo...

Deu ni do... i jo jugant a "marcianitos" a casa. Si és que està el món mal repartit! ;-P

Una abraçada wapa!!!

Marta bernadets dijo...

Osti, molt bona, jajajajaja!! Petons

Anónimo dijo...

Yes!
Have a good new week :)

Anónimo dijo...

hola ramonet! es que em va fer gracia... aixo son arrebatos provocats per euforia i bogeria ... i la culpa la primavera! :) petonets

hola Marteta, jo tambe em vaig ficar a riure quan els vaig veure... i al final com q m'agrada bastant l'art brut, doncs q carai, els sustens d carrer! ;) una abraçada.

thanks Dennis, know, I know your name! :) thanks to visit again my blog!. have I good week too.

Dolors Reig fotos

Anónimo dijo...

Quin oblit!
Dolors...que bona que ets amiga!!!
M'encanta!
Abraçades!

Alfredo Oliva dijo...

Curioso olvido, ¿o tal vez fue una liberación?

Un abrazo

Alfredo Oliva dijo...

Curioso olvido, ¿o tal vez fue una liberación?

Un abrazo

Jesús Castellano dijo...

Una foto detallista, sin duda alguien aparecio en su casa sin esa prenda, ¿descuido o comodidad?.
Buenas tus ultima entradas.

Saludos.

Dolors Reig Vilarrubla dijo...

Hola Remei, gràcies, la veritat és que després de les festes un pot trobar de tot pel carrer.... :) molts petonets i gràcies per visitar-me!.

Hola Alfredo, pues la liberación supongo que puede llebar al olvido en según qué circunstancias.... :) muchas gracias por volver al blog y comentar!:

Hola Jesús, pues si.... estas noches desenfrenadas pueden llegar a ser muy locas, espero que a la mañana siguiente no se preguntara dónde estaban? Un abrazo y gracias por entrar en el blog a comentar.